Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
el Pla de Manlleu
Poble
Poble (474 m alt.) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a l’extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l’Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l’antiga quadra de Manlleu de Selma.
Pinyeres
Antic poble de Pinyeres
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Batea (Terra Alta), habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al NW de la vila, a la dreta del riu d’Algars.
De la seva església parroquial la Transfiguració, destruïda el 1936, depenia la d’Algars Hi ha les restes d’un antic castell El 1841 fou agregat a Batea
la Pinya
L’església de Santa Maria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al coster oriental del pla, vora la carretera.
Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs
Pins
Poble
Poble del terme de Vilopriu (Baix Empordà), a l’E del cap del municipi.
La seva església de Sant Bartomeu depèn de la parròquia de Gaüses
Pincaró
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles
Pina
Poble
Poble del municipi d’Algaida (Mallorca), al N de la vila, al límit amb el terme de Sencelles.
La seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià i a la Mare de Déu de la Salut, fou construïda en 1853-58 damunt un antic oratori del s XVI ampliat el 1716 El 1801 fou erigida en vicaria i el 1935 en parròquia
Pilzà
Poble
Poble (905 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al cim de la serra de Pilzà, dominant els replans dels conreus i la vall del riu Guard.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc El terme formà, amb el de Purroi, un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany
Pierola
El Mas Carreras, a Pierola
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Hostalets de Pierola (Anoia), vora la riera del seu nom, al sector central del terme.
Fins l’any 1987 donà nom al municipi
Picamoixons
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l' estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa
Pi
Poble
Poble (1.080 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans).
Té els barris del Pedró i del Raval de la seva església parroquial Santa Eulàlia depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al segle XX Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia