Resultats de la cerca

La seva església parroquial Santa Maria depèn de la de Barberà El lloc és esmentat ja al s XI El castell d’Ollers , esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers

L’església parroquial, de la qual depèn la de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada

El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives , filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà El 1314 hi havia un prior i quatre canonges Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del s XIV l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al s XVIII

Té una església dedicada a sant Vicenç Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII

L’antiga església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Maçanet, petit exemplar romànic d’una nau, fou donada el 952 pel comte Seniofré al monestir de Camprodon, al qual pertangué el lloc

L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al segle XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies…

El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert antics hàbitats…