Resultats de la cerca

Fins el 1966 pertangué al municipi de Merli L’església parroquial és dedicada a santa Llogàdia Depenia del monestir de Sant Victorià

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…

És a la capçalera de la vall de Vacamorta, al peu de la serra de Jordal 1553 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Antoni Formava municipi independent fins el 1966, que fou disgregat La part de ponent del terme, amb els pobles de Vacamorta i Espluga i la caseria de Terrassa, fou annexada al municipi aragonès de Foradada de Toscar, i la resta es fusionà amb el terme de la Pobla de Roda i els seus pobles de la ribera d’Isàvena Arran d'aquesta fusió, la nova entitat municipal rebé el nom oficial d’Isàvena L’antic terme comprenia la vall de Vacamorta amb els pobles de…

Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica s XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes eneolítiques vas campaniforme

De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga

El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…