Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Sant Julià Sassorba

Campanar de l’església romànica de Sant Julià Sassorba, restaurat el 1991
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Gurb (Osona), a l’W del terme, vora el torrent de Sant Julià
(afluent, per l’esquerra, de la riera de Sant Joan).
És una de les antigues parròquies del terme del castell de Gurb, existent el 917 Fou usurpada pels senyors del castell a partir del 920 i recuperada pels bisbes de Vic el 1080 El 1091 es consagrà una nova església romànica, subsistent en part, modificada amb una nova porta el 1572 i amb la supressió dels absis per un gran presbiteri al s XVIII Tenia 14 famílies el 1553, 26 famílies i 174 h el 1626 i 22 famílies i 170 h el 1782
Sant Julià del Llor

Vista panoràmica de Sant Julià de LLor (La Selva)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), a uns 5 km al SE del cap del municipi.
S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves…
Sant Julià de Cabrera
Aspecte del disseminat de Sant Julià de Cabrera (l’Esquirol)
© A. Bachs
Poble
Poble del municipi de l’Esquirol (Osona), de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera.
És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera , que li dona el nom al disseminat El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855 És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom
Sant Julià de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al N de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou Existia ja al s X El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator
Pedra

Vista de Sant Julià de Pedra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SE de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
L’església de Sant Julià, romànica segle XI, es troba en estat ruïnós Fou declarada 1984 monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya
Ceuró

Església parroquial de Sant Julià, a Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del s. XI, i de les restes del castell de Ceuró
, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al s XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
Vilalleons

Vista de l'església de Santa Maria de Vilalleons
© CIC - Moià
Poble
Poble i antic municipi, unit el 1942 al de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…
la Miana

L’església de Sant Miquel i, a l’esquerra, les restes del castell de Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Medinyà
Conjunt de l’església i el castell de Medinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat al NE de la ciutat de Girona, al pla de la vora esquerra del Ter.
Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors…
Ribelles
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a l’antic terme de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947 és un petit edifici, romànic s XI, citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix