Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
el Mas de Bondia
Vista general del poble del Mas del Bondia, al municipi de Montornès de Segarra (Segarra)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montornès de Segarra (Segarra), situat uns 3 km a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial Sant Bartomeu depèn de la de Montornès Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena
Masmolets
Poble
Poble del municipi de Valls (Alt Camp), situat uns 4 km al N de la ciutat, a la dreta de la carretera a Lleida.
És esmentat ja al s XII
Pierola
El Mas Carreras, a Pierola
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Hostalets de Pierola (Anoia), vora la riera del seu nom, al sector central del terme.
Fins l’any 1987 donà nom al municipi
Saderra
El mas Sardera, al terme d’Orís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Orís (Osona), a l’esquerra del torrent de Saderra , afluent per l’esquerra del Ter, centrat per la parròquia de Sant Marcel de Saderra.
Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra
Santa Eugènia del Congost
Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
Caulès de Vidreres
El mas de Can Caulès
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Vidreres (Selva), al vessant N del puig Ventós, al sector oriental del terme.
L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Susanna Pertanyia al comtat de Cabrera
Samalús
Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús
, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
Salselles
Reclosa propera al mas del Camp de Salselles, on es poden observar els forats fruit de l’erosió
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, dedicada fins al segle XVI a Sant Pere, pertanyent al bisbat de Vic.
Pertanyia a la sotsvegueria de Lluçanès
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes segle X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells , el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell