Resultats de la cerca

De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons

És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies

El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961

Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…