Resultats de la cerca

Formà part de la baronia de Cruïlles, i al segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles L’església parroquial, dedicada a santa Pellaia, és barroca, amb l’absis orientat a ponent conserva un tram de la nau, cobert amb volta de canó, que pertany a l’església romànica anterior El lloc i l’església són documentats el 1064 Sanctae Pelagie locus de ipsa Cabruga

La carretera que hi duu passa la riera de l’Alzina per un pont de pedra d’un sol ull Hi ha l’església de Sant Bernabé, sufragània d’Alinyà, romànica i modificada L’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb lesenes i arcuacions el presbiteri és cobert amb volta de canó i la resta de la nau amb volta de llunetes, posterior Hom fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost

Hi ha l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de doble…

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En…

És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és…

Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens terme del…

El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars…

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…

Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…