Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sant Pau d’Ordal
Aspecte del poble de Sant Pau d'Ordal
© CIC-Moià
Poble
Poble (243 m alt.) i cap del municipi de Subirats (Alt Penedès), situat a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d’Ordal, on s’ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d’Ordal.
La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament
Sant Martí Sesserres
l’església de Sant Martí Sesserres
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants de la serra de la Mare de Déu del Mont.
El centra l’antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, amb campanar quadrat posterior El lloc sembla que ja és esmentat el 872 L’església fou cedida el 1116 a la seu de Girona El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó A la fi del s XVII era lloc reial
Gerb
Poble
Poble i antic terme del municipi d’Os de Balaguer, a la Noguera.
Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39
Sant Pere Cercada
Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
el Talladell
el talladell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a la dreta del riu d’Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de SantPere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de SantPere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet,…