Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Ordal

Torre de vigilància forestal d’Icona, al port d’Ordal
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Subirats (Alt Penedès), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal , a la davallada del coll de la creu d’Ordal 507 m alt, entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble d’Ordal, i entre el puig de les Agulles 632 m alt i el puig Bernat 606 m Hom explota pedreres i forns de calç Hi ha comerç de trànsit
Llanera

Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…
Santa Eugènia de Relat

Església de Santa Eugènia de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), al N del cap municipal.
Les terres que formaren l’antic terme de Relat són a la vall baixa de la riera de Relat, a l’extrem septentrional del terme municipal Aquestes foren annexades a Avinyó al principi del segle XIX El 1553 el terme, unit en aquella data a la sotsvegueria de Lluçanès, tenia 8 famílies, però aviat inicià un procés de recuperació El 1626 tenia 42 masos i 285 h, i el 1782, quan ja havia iniciat la davallada, tenia 20 masos i 200 h En el padró del 1986 hom hi comptabilitzà 56 h, mentre que en el del 1996 s’hi censaren 37 h i en el de 2001, 41 h El terme és esmentat el 951, dins l’extens terme del…