Resultats de la cerca

La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús, actualment conservades al Museu Diocesà de Girona

Prop, al clot del castell, hi ha les restes d’una força A l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet dels Castellar, hi ha l’església parroquial Sant Pere, romànica, amb campanar de planta quadrada sobre l’absis i un notable portal decorat amb columnes i capitells esculpits El lloc és esmentat ja el 839

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona residència de…

És situat a 1419 m d’altitud, al sector més meridional de la vall de l’Unhòla Formà part del terçó de Pujòlo L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524 Té una nau que havia estat coberta amb volta de canó, amb dues capelles per banda Es conserven els arcs formers, però part de la volta ha estat substituïda per un empostissat No es conserva l’absis i només als paraments laterals de la nau hi ha com a decoració un antic rengle de permòdols, amb arcuacions que sostenen una cornisa escacada La porta de ponent és formada per tres arquivoltes en…

Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures…

Hom hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu del Remei L’any 1982 foren inaugurades les installacions esportives de l' estació d’esquí de Pal 3 teleselles i 11 telesquís, situada al bosc de Pal