Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Segarra), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…
Sant Carles de Peralta
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), al N de la vila, a ponent de la talaia de Sant Carles (230 m).
L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església
Freixenet de Segarra
Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió.
La població és molt disseminada L’església parroquial és dedicada a santa Maria Formava un municipi independent que comprenia els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l’antic terme de Vilalta
Joanetes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa.
Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu
Las Heredades
Poble
Poble de població disseminada entre els municipis d’Almoradí i Rojals (Baix Segura).
La parròquia el Roser fou erigida el 1952
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
Montmagastre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, de població disseminada.
L’antic nucli, actualment abandonat, era als vessants del turó de Montmagastre 764 m alt, coronat pel castell de Montmagastre , que el 1010 o el 1011 fou el primer dels castells conquerits pel comte Ramon d’Urgell, al baix Urgell Ramon Borrell deixà, en morir, la senyoria alodial al seu fill, el comte Berenguer Ramon de Barcelona, el qual, en 1023-26, la deixà en feu a Ermengol II d’Urgell L’església de Sant Miquel de Montmagastre , dotada el 1011, consta com a abadia canonical des del 1085, però el 1098 ja era unida al monestir d’Àger, els abats del qual s’intitularen aleshores abats d’Àger…
la Serra de Rialb
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), de població disseminada, damunt Gualter, dominant la vall del Segre.
Gàver
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble amb població disseminada del municipi d’Estaràs (Segarra), a la dreta del Sió, aigua amunt del cap del municipi.
De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria
Oix
© Fototeca.cat
Poble
Poble (413 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), amb un percentage alt de població disseminada, situat a l’esquerra de la riera d’Oix.
L’església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 937, és romànica, molt modificada Prop seu hi ha un gran casal, el castell d’Oix , que fou bastit al s XV per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà Oix formà part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà Fou dels Barutell fins al començament del s XIX, que passà als Sants Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca L’antic terme comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de…