Resultats de la cerca

El lloc és esmentat al segle IX l’església parroquial conserva part de l’edificació romànica del segle XI

La parròquia fou unida des del s XVI a la de Vinyoles d’Orís El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué El 1686 tenia 6 masies És una edificació romànica s XII, un xic modificada el 1638

Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors

El lloc és esmentat ja el 922 l’església parroquial de Sant Genís conserva l’absis romànic, però fou molt modificada posteriorment El castell d’Orriols , esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols que enllaçà amb la de Foixà passà als Avellaneda i als Desbac L’edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l’antiga edificació

Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot…

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits

El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan

Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…

Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars