Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Campredó
Poble
Entitat municipal descentralitzada del municipi de Tortosa (Baix Ebre), situada a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre, entre Tortosa i l’Aldea, vora el canal i el ferrocarril de Barcelona a València.
Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un document…
Vilamitjana
Vilamitjana (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (450 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat damunt un petit tossal que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, al voltant de l’església parroquial dedicada a Santa Maria.
La jurisdicció senyorial pertanyia al bisbe d’Urgell Fou municipi independent fins el 1972 Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Fornells de la Muntanya
Poble
Poble del municipi de Toses (Ripollès), a la vall de Ribes, a l’esquerra del Rigard.
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent Formava part de la baronia de Toses Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Sellui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Montcortès de Pallars; a la vall d’Ancs.
La seva església parroquial que tenia annexa l’església de Balestui depèn de la d’Ancs Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C, avui…
Nevà
Poble
Poble del municipi de Toses (Ripollès), situat a 1 256 m alt., damunt la riba dreta del Rigard, al sector sud-oriental del terme.
L’església parroquial de Sant Cristòfol és un edifici modern resta encara l’antiga El lloc és esmentat ja al segle IX Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Rubió
Vista del poble de Rubió
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.687m alt), del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla).
És el nucli més alt d’habitació permanent dels Països Catalans L’església parroquial Sant Salvador depèn de la de les Llacunes Formava part del vescomtat de Vilamur Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Pi
Poble
Poble (1.080 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans).
Té els barris del Pedró i del Raval de la seva església parroquial Santa Eulàlia depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al segle XX Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
la Guàrdia d’Ares
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia .
L’església, romànica, depèn de la de Taús Fou municipi independent fins el 1972 actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses
Sucs
Poble
Poble del municipi de Lleida (Segrià), al NW del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.
El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia