Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Cantallops
Masia de Can Pujol de Cantallops (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble de l’Alt Penedès, al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels municipis de Subirats i d’Avinyonet del Penedès, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli, respectivament.
El 2009 hi havien censats 242 h al sector que pertany a Avinyonet i 76 h al de Subirats
Naens
Masia, prat i bosc a Naens (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble disseminat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), situat als contraforts NW de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.
De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla Pertangué als comtes d’Erill Formava municipi independent a mitjan s XIX
Ravós del Terri
Ravós del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri.
És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat
les Olives
Conjunt del poble de les Olives, a Garrigoles (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Garrigoles (Baix Empordà), a llevant de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles.
Té una església dedicada a sant Vicenç Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII
Gorguja
Poble
Poble del municipi de Llívia (Baixa Cerdanya), al SE de la vila.
El nucli principal és a l’interfluvi del Segre i del riu d’Er una masia i l’església de Santa Maria dels Àngels formen el nucli de Gorguja Petita , a l’esquerra del riu d’Er
Vila-robau
Poble
Poble del municipi de Ventalló (Alt Empordà), situat a l’esquerra del Fluvià, al NW del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís, i fou possessió del monestir de SantPere de Rodes Formà part del comtat d’Empúries Dins el seu terme hi ha la masia i antiga parròquia de Palol de Fluvià
Vallgornera
Aspecte que ofereix la masia de Can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell de Vallgornera
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralada (Alt Empordà), situat entre aquest poble i Vilanova de la Muga.
El llinatge Vallgornera després marquesos de Vallgornera, esmentat ja al s XI, tingué en feu el castell de Vallgornera , que havia format part del comtat d’Empúries En resta un gran casal amb dues torres de defensa
Viladonja
Poble
Poble (1.012 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès) situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.
Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860 Fou municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia, a més, el poble d’ Estiula , l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes
Sant Julià de Boada
Poble
Poble del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), prop de la carretera de la Bisbal a Pals, al N de Sant Feliu de Boada.
L’antiga església de Sant Julià és un notable exemplar preromànic, d’una sola nau i amb arcs de ferradura Existia ja al segle X No hi havia culte i serví durant molts anys de dependència agrícola d’una masia, fins que l’any 1982, després de la seva restauració, fou consagrada de nou El lloc formà part del castell i després batllia reial de Palau-sator
Segueró
Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró