Resultats de la cerca

Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir

La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…

És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle…

La parròquia Santa Maria havia depès fins al s XVI del bisbat de Lleida Constituí fins a la segona meitat del s XIX un municipi independent

L’oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935 l’església actual és de la segona meitat del s XIX

De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI

L’església, de la segona meitat del segle XVIII, és a la venda de Peralta sovint hom diu Peralta per a designar el poble La població és disseminada, a part un petit nucli a la vora de l’església

És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X El temple modern, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a santa Bàrbara

Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell

Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual