Resultats de la cerca

L’antiga torre de Clarà , esmentada al s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra

L’església parroquial actual Santa Maria conserva part de la construcció del s XIV És, probablement, l’origen dels Sacirera, coneguts per les bandositats que sostingueren amb els Oluja

És dividit en dos nuclis, Capdevila amb l’església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1 124 m alt i el Barri, a l’W El nucli vell, Capdevila, abans emmurallat, constituí, probablement, a l’edat mitjana una força o castell

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona

La seva església parroquial és dedicada a sant Domènec probablement l’antic santuari de Sant Domènec de Tivissa, existent ja el 1699 fou creada parròquia el 1786 i fou molt reformada en 1861-62 La població ha intentat moltes vegades de segregar-se de Tivissa

L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial

La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt

El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom

Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La…