Resultats de la cerca

L’església, el mas i altres cases de Sant Iscle formen un petit nucli, a l’extrem NW del terme de Sant Fruitós, entre la carretera i la via del tren de Manresa a Santpedor, a tocar de l’urbanitzacio de la Pineda de Bages L’església de Sant Iscle de Bages, parròquia extingida, és documentada l’any 937 Antiga filial de la Seu manresana, fou unida a la de Viladordis el 1762 i convertida, al segle XIX, en tinença o ajuda a Santpedor El temple és una construcció romànica, amb les característiques del segle XII i un curiós campanar amb vestigis més antics Dedicat als màrtirs cordovesos sant Iscle i…

La séquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre

Rega el territori la séquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà oliveres ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló

De fet, hom considera que el Sió neix prop d’aquest lloc, a la font de Gàver , d’on parteix la séquia del Sió L’església parroquial és dedicada a santa Maria

Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857

El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns

S'estén per una plana regada per la séquia de Sant Julià , que dóna força també a la indústria tèxtil de la colònia de Bonmatí, situada a l’esquerra del Ter S'hi explotaven mines de galena  Al nucli urbà, de carrers pintorescos i inconnexos, hi destaquen el carrer Vell, al peu de la muntanya de Sant Julià, a la riba del Ter, amb cases amb llindes gravades al s XVIII, agrupades a l’entrada del pont vell que comunicava amb la Cellera el carrer Nou, al costat del pou de la mina Carlota, amb les cases que eren habitatges miners i el carrer Petit, format per cases noves La parròquia…

El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles…

És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant…

L’església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 822, fou possessió de la seu de Girona Era lloc reial