Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Vallespirans
Poble
Poble (983 m alt.) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat al punt més alt de la serra que divideix les aigües de la riera de Vallespirans o de Carnalets de la de les Llosses, on aquella desguassa.
La parròquia Sant Esteve existia des del 1123 i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll De l’antiga església romànica resten només els murs i la nau fou profundament transformada l’any 1759, quan hom hi construí també un massís campanar
Sant Pere Molanta
Poble
Poble del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situat al N del terme, a la plana.
La seva església existia ja el 991 dins el terme de l’antiga civitas d’Olèrdola El lloc és dit Palatio Moranta 996 i 1010 i més tard Palamoranta 1205, i simplement com Moranta des del s XIV L’església fou ampliada i transformada el 1744
Viabrea
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop , afluent per la dreta de la Tordera.
El lloc de Viabrea o de Sabruguera de Vilabrega és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s XIII Entre els s XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva…
Begudà
L’església de Santa Eulàlia
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.
Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi de Sant Joan les Fonts, al qual donava nom