El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega
) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s. XIII. Entre els s. XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells. Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda. Li resta l’antiga església romànica, un xic transformada. El lloc ha crescut ràpidament per les diverses urbanitzacions que es reparteixen la seva demarcació.