Resultats de la cerca

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del s XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix s XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

El lloc és esmentat ja el 839 De l’església parroquial, romànica, del s XI, depèn el santuari de Font-romeu Fins a la fi del s XIX fou un petit municipi d’economia ramadera vaques de llet i agrícola naps, d’una certa anomenada, herba, farratge que comprenia també l’antic poble de Vià, però, a partir del 1900, el creixement de la caseria de Font-romeu, al voltant del famós santuari, provocat pel desenvolupament de l’estiueig, el turisme, els esports d’hivern i les cases de repòs, l’han transformat i han fet de Font-romeu el cap del municipi Al lloc de Castellàs s’han descobert…

Damunt la ciutat, al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell 848 m alt, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel des del 1132, de la canònica de Solsona, de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d’Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la primera guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell que enclou l’antic dit castell de Solsona l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari…

És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle…

Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament…