Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Maria Lladó Costa
Esports aeris
Pilot d’aerostació.
Membre del Baló Club Mediterrani, és pilot d’aerostació des del 1978 El 1980 viatjà en globus per Àfrica durant onze mesos, acompanyat de Jaume Llansana i Joan Comellas El 1983 fundà, juntament amb Carles Lladó, l’empresa de globus Ultramagic Guanyà cinc Campionats d’Espanya d’aerostació, fou segon en els Jocs Aeris Mundials 2001 i tres vegades campió del Winter Chateau d’Oix, a Suïssa Ha volat pel Alps, els Andes, el Pol Nord, el continent africà, els Estats Units, el Canadà, el Japó, l’Índia i nombrosos països europeus El 2010 sobrevolà l’Aconcagua, volant a més de 9000 m d’…
Joan Amigó Freixas
Esports aeris
Pilot d’avió.
Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89
Jaume Brossa Mota
Esports aeris
Pilot d’acrobàcia aèria.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, guanyà el Campionat d’Espanya d’acrobàcia aèria de nivell avançat l’any 1995 També participà a la Volta Aèria a Catalunya, en què fou segon classificat l’any 1986 acompanyat de Pere Valls Morí en un accident d’acrobàcia aèria a l’aeroclub de La Nava de Segòvia En honor seu, l’Aeroclub Barcelona-Sabadell atorga el Trofeu Jaume Brossa al guanyador de la prova d’acrobàcia de nivell avançat del Campionat d’Espanya
Lluís Malagarriga Vallès

Lluís Malagarriga Vallès (dreta)
ARXIU PERE RIBALTA - FONS J. LLÀCER
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des del principi de la dècada de 1960, guanyà la Volta Aèria a Catalunya 1966 acompanyant Julián Bermejo També participà en diverses edicions de la Vuelta Aèria a Espanya El 1971 assumí la secretaria general de l’Aeroclub de Sabadell, càrrec que ostentà durant vint-i-cinc anys Entre altres responsabilitats, fou director de la Volta Aèria a Catalunya El 1973 realitzà l’històric raid aeri de Barcelona a l’illa de Bali acompanyat d’Antoni Almirall Sobrevolà vint-i-nou països amb un avió monomotor i recorregué 32000 km en trenta-nou etapes El…
Manel Colomer Llopis
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Pioner de l’aviació comercial a l’Estat espanyol, treballà a l’empresa aeronàutica Pujol, Comabella i Companyia, fou alumne de l’Escola Catalana d’Aviació i obtingué el títol de pilot al setembre del 1919 Realitzà, juntament amb Josep Canudas, exhibicions aèries i bateigs de vol en diferents ciutats catalanes Destaquen els primers aterratges de Catalunya fora d’un aeròdrom, a Sabadell, i el primer vol nocturn de la península Ibèrica El 1919 rebé la medalla d’or en el concurs d’habilitat de l’Aeroclub de Catalunya i el 1920 fou segon en la cursa de vol organitzada pel mateix club El 1921 fixà…
la Murtra

Vista exterior de Sant Jeroni de la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals,…
monestir de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll), situat a la vila de Ripoll, a la dreta del Ter, poc abans de la confluència amb el Freser.
Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…