Resultats de la cerca

N’és una modalitat l’aviació esportiva També fan ús de motor les modalitats de vol acrobàtic, vol de muntanya, vol ultralleuger, paramotor i alguna disciplina de l’aeromodelisme

Fundat el 1986, és un dels més veterans d’aquesta disciplina És constituït a Palau-solità i Plegamans encara que la seva zona habitual de pràctica és el camp de vol el Prat Moià Reuneix una trentena de socis Ocasionalment organitza trobades lúdiques

Fou fundat el 1916 per Marià Foyé, Josep Maria Armangué, Josep Maria Co i de Triola, Josep Canudas i antics membres de l’Associació de Locomoció Aèria Les pràctiques de vol s’iniciaren a l’antic hipòdrom de Can Tunis però es traslladaren ràpidament als terrenys de la Volateria Juntament amb l’aeroclub s’hi installà l’empresa industrial Pujol, Comabella i Companyia, precursora catalana en la construcció d’avions i que el 1918 passà a anomenar-se Tallers Hereter El primer vol entre Barcelona i Palma, pilotat per Salvador Hedilla es realitzà el 2 de juliol de 1916 Entre el 1916 i el 1920 es van…

Es poden establir quatre modalitats esportives, que inclouen diferents disciplines vol amb motor aviació, vol acrobàtic, vol ultralleuger, aeromodelisme i vol de muntanya, vol lliure ala delta, vol a vela, parapent i paramotor, paracaigudisme i aerostació D’altra banda, també cal mencionar tres disciplines que tenen relació amb el medi aeri però que no es poden incloure estrictament dins la definició d’esport aeri Es tracta dels estels, del vol virtual i de la construcció amateur Vol amb motor El vol amb motor es practica amb una nau autopropulsada L’aviació esportiva agrupa les operacions…

Subjectat al capdamunt d’un cordill llarg, s’eleva i s’aguanta en l’aire per mitjà de la pressió del vent S’ha utilitzat com a joguina, com a instrument d’investigació científica i com a manifestació folklòrica en festes populars

Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…