Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sobirana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als Països Baixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
Club Hoquei en Línia Jujol

Jugadores del Club Hoquei en Línia Jujol
Club Hoquei en Línia Jujol
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Sant Joan Despí.
Fundat el 2001, començà a practicar l’hoquei sobre patins en línia en el si de l’escola primària Pau Casals En la seva fundació adoptà el nom de l’escola Arquitecte Jujol, on l’Ajuntament els cedí una pista L’equip sènior femení guanyà dos Campionats d’Espanya 2006, 2007, tres Lligues espanyoles 2007, 2008, 2009, una Copa de la Reina 2009 i tres Lligues Catalanes 2006, 2007, 2008 També disposa d’equips en categories inferiors i escola d’hoquei sobre patins en línia
tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer
.
El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al…
Club Hoquei Mataró

Jugadors del Club Hoquei Mataró amb la Copa de la CERS del 2009
RFEP
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Mataró.
Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest …
Club Hoquei Caldes

Club Hoquei Caldes
Club Hoquei Caldes
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Caldes de Montbui.
Fundat el 1958, debutà en competicions de la federació amb equips de categories inferiors Joan Cuscó i Josep Nomdedeu en foren els principals impulsors El 1960 creà l’equip sènior i el 1961 fou inclòs com a secció del Club Natació Caldes Ascendí algunes categories i el 1969 pujà a primera divisió espanyola després de proclamar-se campió d’Espanya Romangué a primera tres temporades i el 1972 ascendí a la divisió d’honor, la màxima categoria estatal Hi jugà durant sis temporades i la seva millor posició fou la setena aconseguida la temporada 1976-77 Posteriorment baixà a primera espanyola i l’…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…
Club Esportiu Lleida Llista Blava
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Lleida.
Fundat a l’abril del 1951, la seva primera denominació fou Club Lista Azul Inicialment practicà el futbol, però poc després se centrà en l’hoquei sobre patins La temporada 1955-56 assolí l’ascens a la màxima categoria estatal, on jugà catorze temporades en quatre etapes diferents El 1993 adoptà el nom actual sota la presidència de Lluís Martínez Ribas i es consolidà a l’OK Lliga Esdevingué el primer club lleidatà que es classificà per a jugar en una competició europea, la Copa de la CERS 2002, on participà en tres ocasions La temporada 2002-03 fou finalista d’aquesta competició, però perdé la…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica, topogràfica o…