Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de 1960

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980