Resultats de la cerca

Davantera, el 2004 jugà al Club Esportiu Noia i un any després debutà en el primer equip femení, amb el qual competí fins el 2009 A continuació jugà en el Club Patí Vilanova 2009-10, amb el qual debutà a la màxima categoria, i el Reus Deportiu 2011-13, amb qui guanyà una Supercopa Catalana 2011 El 2013 fitxà pel Club Patí Voltregà, equip amb el qual es proclamà campiona de la copa OK Lliga 2014, 2016, de la Copa de la Reina 2014, 2017 i de la Copa d'Europa 2013, 2016, 2017 Fou internacional amb les seleccions espanyola i catalana Amb l’espanyola guanyà cinc europeus sub-19…

Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954 Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa 1951, 1954, ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953 El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal El 1955…

Format al planter del Club Patí Vic, amb el qual debutà en la màxima categoria, destacà per l’instint golejador Jugà al CP Voltregà 1986-88, el Reus Deportiu 1989-90 i l’Igualada HC, 1990-93, i tornà al CP Vic en dues etapes 1988-89, 1993-2000, club on es retirà Com a jugador conquerí una Copa d’Europa 1993, una Lliga 1992, tres Copes del Rei 1992, 1993, 1999 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Una vegada retirat, inicià una breu etapa als despatxos del CP Vic, però ben aviat decidí ser entrenador Dirigí el Sant Feliu 2004-05, a primera divisió, i ja a l’OK Lliga, el SHUM Maçanet…

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova…

Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer títol…

S’inicià en el Sant Josep de Badalona, passà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1978-79 i la temporada 1979-80 jugà en l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria El 1981, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola, s’incorporà definitivament al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins el 1991 i guanyà quatre Copes d’Europa 1982-85, cinc Supercopes d’Europa 1982-86, una Recopa d’Europa 1987, una Copa Intercontinental 1983, tres Lligues 1982, 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 Després fitxà pel Club…

Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i,…

Davanter, la temporada 1972-73 fitxà pel juvenil del FC Barcelona i poc després debutà amb el primer equip Excepte la temporada 1975-76, en què milità en el Reus Deportiu, i la 1985-86, que tancà la seva trajectòria esportiva al CH Piera, sempre defensà la samarreta del Barça, amb el qual conquerí deu Copes d’Europa 1973, 1974, 1978-85, nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, cinc Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985 i cinc Supercopes d’Europa 1981, 1982-85, a les quals cal afegir un Mundialet de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux en representació d’Espanya…

Davanter que s’inicià al Club Esportiu Noia i les dues darreres temporades com a júnior milità en el Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 1996-97 La campanya següent tornà al Noia, amb el qual jugà quatre temporades més i guanyà una Copa del Rei i una Copa de la CERS, ambdues l’any 1998 La temporada 2001-02 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual conquerí dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006, un Mundial de clubs 2008, una Lliga europea 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa…

Davanter format al Club Patí Vilafranca, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Posteriorment jugà quinze anys més a la màxima categoria amb el mateix Vilafranca 1995-96, el CE Noia 1996-97, el HC Liceo 1997-98, el CE Noia 1998-99, l’Igualada HC 1999-2005, el Reus Deportiu 2005-07 i una altra vegada al Noia 2007-10, equip en el qual es retirà Guanyà una Supercopa d’Europa 2000, dues Copes del Rei 2006, 2008 i una Supercopa d’Espanya 2007 També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa júnior 1995 i de la Copa Llatina sub-21 1996…