Resultats de la cerca

La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…

S’inicià al Club Hoquei Caldes, jugà dues temporades al Club Patí Vic i dues més al Club Patí Voltregà, abans de fitxar per l’Sferic de Terrassa En l’àmbit de club conquerí una Lliga Catalana amb el CP Voltregà 2009 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb la selecció espanyola Amb Espanya guanyà dos Campionats d’Europa júnior, i amb Catalunya, la Copa Amèrica 2011

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Defensa formada a la UE Barberà i al CH Santa Perpètua Després de guanyar una Lliga amb el Barberà 1993, fitxà per l’HC Sentmenat, equip on es retirà per primer cop a 32 anys Després tornà i jugà sis temporades al Cerdanyola CH, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa de la Reina 2010, abans de retornar a la UE Barberà Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa 1995

Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 2007-09 Abans, fou dues vegades campió d’Europa amb la selecció espanyola juvenil 2003, 2004 i una amb la júnior 2006, i campió del món júnior 2007 a més fou màxim golejador d’aquest darrer campionat Jugà al Clube Patín Cerceda 2009-10, de nou al Voltregà 2010-12 i el 2012 fitxà pel Club Patí Manlleu

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Format al planter del Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria, hi jugà fins la temporada 1986-87, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Abans es proclamà campió d’Europa 1985 amb la selecció espanyola Durant les quatre temporades que estigué al club de Sant Sadurní guanyà la Lliga i la Recopa 1988, la Copa d’Europa 1989, i la Lliga Catalana i la Superocopa d’Europa 1990 Finalment jugà al Club Patí Vic 1991-97, on es retirà Després de la retirada, dirigí equips de categories de base, i la temporada 2011-12 es convertí en el segon entrenador del CP Voltregà a l’OK…

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus