Resultats de la cerca

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Es formà al Club Patí Mollet, que fundà el seu pare, passà al Club Tennis Barcino 1966-69 i, ja com a sènior, jugà a la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-72, l’Sfèric de Terrassa 1973-74 i el Club Patí Vic 1974-75 El 1975 tornà al CP Mollet, que jugava a segona divisió, i, després de guanyar el Campionat d’Espanya d’aquesta categoria 1976 i el de primera 1980, pujà a la divisió d’honor i acabà la seva carrera a la Unió Esportiva Horta 1981-83 Fou director tècnic d’hoquei sobre patins del COOB’92 1988-90, i des del 1993 s’involucrà en la promoció des de la…

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova…

S’inicià als Escolapis de Sarrià de Barcelona Jugà amb l’HEPS, el Club Tennis Barcino, el Club Hoquei Mataró, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968, i el Club Patí Vic Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1967

Davanter que s’inicià al collegi Claret de Barcelona, des d’on va fer el salt al Club de Tennis Barcino Posteriorment jugà al Noia, al Claret de Sevilla, al Sentmenat, al Cerdanyola, al Mollet en dues etapes, al Piera i al Molins de Rei Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1972 També jugà amb la selecció absoluta, amb la catalana i amb la barcelonina

Quan era júnior fitxà pel Club Tennis Barcino, amb el qual debutà a la divisió d’honor i hi jugà fins el 1965 Després, jugà al Club Patí Voltregà, al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1969, al Club Esportiu Arenys de Munt 1969-73 i al Club Patí Vic 1973-75 Fou internacional absolut i júnior amb la selecció espanyola, categoria, aquesta última, en la qual es proclamà campió d’Europa 1962

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

Formà part del grup de pioners del Cerdanyola Club d’Hoquei, fundat el 1936, amb el qual guanyà el Trofeu Germans Pironti 1941, el primer títol de l’entitat El 1943 anà a l’Espanyol, on coincidí amb el seu germà Marcos, i jugant com a davanter guanyà el Campionat de Catalunya i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 Es retirà jove i, després de ser secretari de la junta directiva del Club Tennis Barcino, entrà en el món de la política