Resultats de la cerca

Fundat el 1955, la temporada 1979-80 es proclamà campió de la primera divisió estatal i pujà a la divisió d’honor masculina, en la qual es mantingué durant onze temporades consecutives La temporada 1988-89 disputà la Copa de la CERS, màxima fita del club vallesà Del seu planter sorgí Joan Ramon Bordas, que fou internacional amb la selecció espanyola absoluta

Desenvolupà la seva trajectòria en el Reus Deportiu 1964-78 com a defensa Conquerí sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, set Lligues estatals 1966-67, 1969-73, quatre Copes del Generalísimo 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Disputà vuit partits amb la selecció espanyola absoluta Un cop retirat es convertí en entrenador i dirigí durant dinou jornades el Reus Deportiu la temporada 1980-81

El 1965 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu Presidí la secció d’hoquei sobre patins en dues etapes 1969-73, 1979-80 i, entremig de les dues, dirigí l’entitat 1973-77 Durant el seu mandat el club guanyà nombrosos títols, entre els quals cal esmentar sis Copes d’Europa consecutives 1967-72 Els anys seixanta també fou vocal de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge

Fundat el 2006, nasqué com a continuació de la secció d’hoquei sobre patins en línia del Club Hoquei Premià, constituït el 1986 L’equip sènior masculí fou campió de Catalunya i d’Espanya dues temporades consecutives 1996, 1997 La temporada 2002-03 aconseguí de nou el títol català Fou subcampió de Catalunya en cinc ocasions 1995, 1998, 2004, 2007, 2008 També disposa d’equips en categories inferiors i escola d’hoquei sobre patins en línia

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS…

Fundat el 1960, el seu primer president fou Joan Lladó Jugà els seus primers partits a la pista poliesportiva Sant Martí, inaugurada un any abans Sota la direcció de Josep Lorente, assolí l’ascens a primera divisió l’any 1967 La temporada 1968-69 fou un dels catorze equips que conformaren la primera Lliga espanyola de la divisió d’honor, on jugà onze temporades consecutives La temporada 1976-77 fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa A mitjan anys noranta creà l’equip femení, que ha aconseguit èxits remarcables guanyà dos Campionats de Catalunya 1999, 2002, dos d…

S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una…

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador…

Fundat el 1945, inaugurà la pista municipal i començà a competir el 1951 Els primers equips de base s’organitzaren durant la dècada de 1960 sota la presidència de Francesc Garcia, i posteriorment, de Joan Privat El 1974 l’equip infantil guanyà el primer Campionat d’Espanya, títol que posteriorment també guanyaren les altres categories inferiors del club La temporada 1978-79 el primer equip ascendí a la divisió d’honor, gràcies sobretot a l’actuació de Josep Garriga i Josep Enric Torner, formats al planter La primera temporada a la màxima categoria, la 1979-80, fou subcampió de Lliga i jugà la…