Resultats de la cerca

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Es formà al Club Patí Mollet, que fundà el seu pare, passà al Club Tennis Barcino 1966-69 i, ja com a sènior, jugà a la màxima categoria amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-72, l’Sfèric de Terrassa 1973-74 i el Club Patí Vic 1974-75 El 1975 tornà al CP Mollet, que jugava a segona divisió, i, després de guanyar el Campionat d’Espanya d’aquesta categoria 1976 i el de primera 1980, pujà a la divisió d’honor i acabà la seva carrera a la Unió Esportiva Horta 1981-83 Fou director tècnic d’hoquei sobre patins del COOB’92 1988-90, i des del 1993 s’involucrà en la promoció des de la base Dirigí…

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de…

S’inicià com a patinador al començament dels anys cinquanta al Club Turó Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya, plusmarquista estatal de 5000, 10000 i 20000 m en pista i internacional amb la selecció espanyola Simultàniament, començà a jugar a hoquei a l’equip juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, i posteriorment, onze temporades en el CT Barcino, una en el CP Vilanova, quatre en el RCD Espanyol, quatre en el CE Vendrell, una en el CP Calafell i una en el CN Caldes, on es retirà a quaranta anys Guanyà dues lligues del Campionat de Catalunya, una amb el Vilanova…

S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya 1953 Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà 1957-64, en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH 1964-66 el CH Mataró 1966-69, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, un Campionat de…