Resultats de la cerca

Format a l’Sferic Terrassa, club amb el qual debutà a primera divisió a disset anys, també jugà a l’Artextil i l’Arrahona de Sabadell, al CP Calafell, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1964, i tornà a l’Sferic, on es retirà el 1974 com a jugador entrenador Inicià la seva carrera com a tècnic al Calafell 1974-76, i passà al Noia 1976-82, amb el qual fou subcampió de Lliga 1981 El 1982 deixà les banquetes a causa d’un infart i, un cop recuperat, tornà al Noia 1984-86 Dirigí l’HC Piera 1987-90 i, quan ja havia fitxat pel Reus Deportiu, tornà a tenir un infart…

S’inicià en el Sant Josep de Badalona, passà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1978-79 i la temporada 1979-80 jugà en l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria El 1981, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola, s’incorporà definitivament al primer equip del Barça, amb el qual jugà fins el 1991 i guanyà quatre Copes d’Europa 1982-85, cinc Supercopes d’Europa 1982-86, una Recopa d’Europa 1987, una Copa Intercontinental 1983, tres Lligues 1982, 1984, 1985 i tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 Després fitxà pel Club…

Començà al Club Patí Roda i anà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1982 També jugà al Club Patí Vic 1984-85, 1992-95, al Club Patí Mollet 1985-86, al Club Patí Voltregà 1986-88, 2000-04, al Club Hoquei Piera 1988-90, a l’Igualada Hoquei Club 1990-91, al Futbol Club Barcelona 1991-92 i al CP Alcobendas 1995-2000 El 2004 es retirà, però tornà per jugar a primera divisió amb el Cerdanyola Club Hoquei 2005-07, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga, i el CHP Blanes 2007-08, on es retirà definitivament Fou campió de la Copa de la CERS amb el Voltregà…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i…

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili Caula, Janny…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…