Resultats de la cerca

Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Jugà al Sant Josep de Badalona, el Barberà i el Ripollet Directiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1993-2005, fou vicepresident de la Confederació Europea de Roller Skating CERS i presidí l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei sobre patins 1994-98

Fou vocal de la Federació Espanyola d’Hoquei 1950-54 fins que es creà la Federació Espanyola de Patinatge FEP i en fou designat president del comitè de competició Fou vicepresident de la Federació Internacional de Patinatge 1976-78 i presidí la FEP entre el setembre del 1984 i l’octubre del 1992 És membre de mèrit del Comitè Olímpic Espanyol, a més de soci d’honor del Reus Deportiu Fou una de les figures clau en la concessió de la subseu olímpica d’hoquei sobre patins a la ciutat de Reus Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

El 1965 entrà a la junta directiva del Reus Deportiu Presidí la secció d’hoquei sobre patins en dues etapes 1969-73, 1979-80 i, entremig de les dues, dirigí l’entitat 1973-77 Durant el seu mandat el club guanyà nombrosos títols, entre els quals cal esmentar sis Copes d’Europa consecutives 1967-72 Els anys seixanta també fou vocal de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Al final de la dècada de 1970 accedí a la presidència del Club Hoquei Piera, quan era una secció del Club Natació Piera, el qual pujà a la divisió d’honor Deixà el càrrec el 1985 i un any després es convertí en el primer president de l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins, càrrec que mantingué durant una dècada A mitjan dècada dels noranta també presidí l’efímera Lliga Europea d’Associacions d’Hoquei, embrió de la futura Lliga Europea

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

Fou delegat de l’equip de bàsquet de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, que presidí 1973-91 Durant el seu mandat, el 1981 es construí el pavelló que fou subseu de la competició d’hoquei sobre patins dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el Noia conquerí una Lliga 1988, una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1990 i una Lliga Catalana 1990