Resultats de la cerca

Defensa format al CP Voltregà, club en què desenvolupà la seva carrera esportiva Amb l’Inriva, l’equip filial del club, fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i amb el primer equip guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes del Rei 1969, 1974 Es retirà el 1976

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys Marxà a la Corunya per jugar amb el Clube Patín Cerceda, filial del Hockey Club Liceo, al qual s’incorporà la temporada 2010-11 Amb el Liceo guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2019-20 fitxà pel Porto, equip amb el qual aconseguí la seva tercera Copa d’Europa 2023 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa juvenil 2004 i del món sub-20 2007

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

Porter que jugà sempre al CP Voltregà Primer ho feu en els equips inferiors, després en el filial Inriva, amb el qual fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i finalment en el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i tres Copes del Rei 1969, 1974, 1977 També fou internacional amb la selecció espanyola juvenil, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1963, i amb l’absoluta, amb la qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1971 Es retirà en acabar la temporada 1976-77 i tres anys després ocupà durant una temporada el…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb…

Fundat el 1955 com a entitat esportiva annexa a la indústria de filats, és un dels clubs que més jugadors aportà a la selecció catalana i espanyola El seu impulsor fou Victorià Oliveras de la Riva, que anys més tard fou president del Reial Club Deportiu Espanyol En el seu segon any de vida l’equip pujà de tercera a segona divisió i es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, fet que li permeté ascendir novament de categoria Romangué a primera divisió durant cinquanta anys fins que la temporada 2008-09 baixà per primera vegada de categoria En aquell moment era l’únic equip…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…