Resultats de la cerca

Defensa format a les categories inferiors del Club Hoquei Canet La temporada 1999-2000 fitxà pel juvenil del Club Hoquei Mataró, club on jugà com a sènior entre el 2005 i el 2009 Guanyà la Copa de la CERS 2009 Es retirà en acabar aquella mateixa temporada per motius laborals

S’inicià al Club Turó, des d’on passà al RCD Espanyol Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1953, i el mateix any debutà amb la selecció espanyola amb un tercer lloc al Mundial L’any següent tornà a l’Espanyol, amb el qual guanyà tres Campionats d’Espanya més 1954, 1955, 1956 i dos de Catalunya 1955, 1956 Es retirà prematurament el 1956 per motius laborals

Començà a arbitrar el 1972 a la Federació Territorial Barcelonesa de Patinatge El 1977, per motius laborals, s’afilià a la de Girona El 1984 assolí la categoria internacional Fins el 1997, any de la seva retirada, dirigí 410 partits de la divisió d’honor, 10 finals de la Copa del Rei i 215 partits de competicions internacionals Participà en set Campionats del Món i quatre d’Europa, en dues Copes de les Nacions de Montreux, una Copa Llatina i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què l’hoquei sobre patins fou un dels tres esports de demostració

S’inicià a l’Skating Club de Barcelona, del qual el seu pare era l’encarregat Jugà en aquest club, que després de la Guerra Civil es digué Patín Club, fins el 1944 Després milità al Frente de Juventudes i al CE Sabadell, i el 1946 fitxà pel RCD Espanyol, en el qual jugà tres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya El 1947 també formà part de la primera selecció espanyola de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat del Món i d’Europa A mitjan anys cinquanta marxà al Brasil per motius laborals i reaparegué amb el Palmeiras, del qual fou…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el…

Format al CE Arenys de Munt, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1981-82, es traslladà per motius laborals a Girona i fitxà pel GEiEG 1982-86, on compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador d’equips de base Passà al SHUM Maçanet 1986-89, on també dirigí els seus equips de base, i la temporada 1989-90 n’esdevingué l’entrenador en la màxima categoria Ja només com a entrenador, dirigí el Club Patí Voltregà 1990-93, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Copa de la CERS 1992 En 1993-…

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…