Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà com a davanter a l’OK Lliga el 2005 Jugà en l’Igualada Hoquei Club 2009-11, el Club Hoquei Lloret 2011-13, el Forte dei Marmi italià 2013-18 i el Girona Club d’Hoquei en l’OK Lliga 2018-19 La temporada 2019-20 fitxà pel Valdagno italià Amb l’equip del Forte dei Marmi guanyà la Lliga italiana 2014, 2015, 2016, la Copa d’Itàlia 2017 i la Supercopa italiana 2014, 2017 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa juvenil 2006 i campió del món júnior 2007, 2009, i el 2012 debutà amb l’absoluta i guanyà el Campionat d’Europa 2012 i del Món 2013 És…

Començà practicant patinatge artístic i a dotze anys passà a l’hoquei en el Club Patí Tordera Jugà al Club Esportiu Arenys de Munt 2004-05, el Club Hoquei Lloret 2005-06, el Club Patí Vic 2006-08, el Cerdanyola Club d’Hoquei 2008-09, el Patí Hoquei Club Sant Cugat 2009-11 i el Club Patí Vilanova 2011-12 La temporada 2012-13 tornà al Cerdanyola El 2004 debutà amb la selecció espanyola absoluta i aconseguí la medalla de bronze en el Mundial Fou campiona d’Europa júnior 2005, 2007 i campiona del món absoluta 2008 També jugà amb la selecció catalana, amb la qual fou dues vegades subcampiona de la…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria Jugà al Club Patí Vic 1982-83, el Futbol Club Barcelona 1983-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera en el Tordera 1991-95 Guanyà tres Copes d’Europa 1984, 1985, 1989, dues Recopes d’Europa 1987, 1988, quatre Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1990, tres Lligues 1984, 1985, 1988, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 i una Lliga Catalana 1990 Fou quaranta-sis vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1985, i subcampió europeu 1987 i mundial 1986, 1988 Com a…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

S’inicià com a davanter al Club Patí Tordera, i posteriorment es reciclà com a defensa mig, posició en què arribà a ser considerat el millor del món Fou dues vegades campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1978, 1979 El mateix 1979 debutà amb l’absoluta i es convertí en el líder del Tordera que, en la seva primera temporada a divisió d’honor, fou subcampió de Lliga Fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya 1980-81, el Futbol Club Barcelona 1981-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera al Tordera 1991-95 Guanyà cinc Copes d’Europa 1982-85, 1989, sis Supercopes d’Europa…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…