Resultats de la cerca

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

Defensa que sorgí del Cerdanyola Club d’Hoquei, en el qual jugà dels vuit als vint-i-cinc anys Després ho feu al Noia 1988-90 amb el qual guanyà una Lliga, una Recopa i una Copa d’Europa, el Piera 1990-91 i el Vilafranca 1992-95, i també fou internacional absolut amb la selecció espanyola Com a entrenador milità al Cerdanyola, el Noia, el Reus en dues etapes, el Blanes també en dos períodes i el Lloret 2011-18 La temporada 2018-19 fitxà com a entrenador del Trissino italià Guanyà tres Copes CERS amb el Lloret, una amb el Noia i dues amb el Reus, una Copa del Rei amb el Noia i una…

Jugà al Club Turó, que presidí durant la dècada dels quaranta, i també fou delegat de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol L’any 1956 entrà com a vicepresident a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge, que posteriorment presidí 1960-65 També fou vocal de la junta directiva de l’Espanyol i responsable de les seccions els anys setanta

S’inicià al Patín Club, passà al Club Turó i el 1946 ingressà al RCD Espanyol La temporada 1950-51 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya 1953 Després de jugar una temporada al Parque Móvil de Madrid, mentre feia el servei militar, jugà al CP Voltregà 1957-64, en el qual feu també d’entrenador les tres darreres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963 i un d’Espanya 1960 També feu de jugador i entrenador del Cerdanyola CH 1964-66 el CH Mataró 1966-69, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya…

Defensa iniciada al Club Hoquei en Línia Sant Andreu, també jugà al Club Hoquei en Línia Jujol 2006-09 i a l’Hoquei Club Rubí Cent Patins des del 2009 Guanyà el Campionat d’Espanya 2007, la Lliga estatal 2008, la Lliga Catalana 2008 i la Copa de la Reina 2009 Disputà cinc Campionats del Món amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

Pioner d’aquest esport, conquerí vuit Campionats de Catalunya entre el 1930 i el 1944 amb el Catalunya Skating Club, el Girona HC i el RCD Espanyol, amb el qual també fou campió d’Espanya 1944 Fitxà pel Cerdanyola CH i el Sabadell, al qual entrenà També fou un destacat patinador artístic amb la seva germana Maria El seu germà petit, Tomàs, fou jugador d’hoquei i àrbitre

Defensa, obtingué nou medalles d’or en el Campionat de Catalunya i en la Copa Federació 1997-2005 i set en el Campionat d’Espanya 1998-2002, 2004, 2005 Formà part de la selecció catalana Fou entrenadora de les categories juvenil i júnior de l’Associació Esportiva Sant Andreu, així com també de la selecció catalana i espanyola d’hoquei en línia També fou monitora de l’Escola Oficial de Patinatge Inline de Barcelona

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Defensa formada en el Girona HC, la temporada 2007-08 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual guanyà els quatre títols possibles Copa d’Europa, Campionat d’Espanya, Copa de la Reina i Lliga Catalana El mateix 2008 aconseguí dos títols més amb la selecció espanyola, el Mundial absolut i l’Europeu sub-20, que també assolí els dos anys següents, i el 2009 guanyà el Campionat d’Europa absolut El 2010 deixà el Voltregà per tornar al Girona Ha guanyat també un Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana 2008

Desenvolupà la major part de la seva carrera en el Club Esportiu Noia, on es formà i es retirà per convertir-se en el seu entrenador el 1978 El 1955 formà part de la selecció espanyola juvenil que per primera vegada es proclamà campiona d’Europa de la categoria a Barcelona, i també fou internacional amb la selecció absoluta Amb el Noia assolí el subcampionat de Lliga 1970, 1971 i el títol de la Copa d’Espanya 1971 També jugà a l’Igualada 1964 i el Vendrell 1964, 1965, 1966, 1972, 1973, 1974, 75