Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
Valero Rivera López
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…
Valero Rivera Folch
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…
Joan Morera Altisen
Handbol
Jugador d’handbol.
Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972
Tomàs Moral Garcia

Tomàs Moral Garcia
FEDERACIÓ CATALANA D’HANDBOL
Handbol
Entrenador i dirigent d’handbol.
Jugà amb l’equip del collegi Bosco Navas de Barcelona, la Unió Esportiva Sant Fost i el Club de Balonmano de Santa Coloma S’inicià com a tècnic d’equips inferiors al Bosco Navas i, després, passà pel Virolai, el GE Seat i el Club de Balonmano de Santa Coloma També dirigí, sempre en categoria masculina, la selecció juvenil de Barcelona, les seleccions catalanes juvenil i júnior, i la selecció espanyola júnior, amb la qual es proclamà subcampió del món 1995 Fou director tècnic de la Federació Catalana d’Handbol 1990-95, i també en fou gerent 1995-99, així com també fou gerent del Patronat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina