Resultats de la cerca

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…

A partir del 1918 fou regidor, batlle de Palma 1920 i 1921-22 i diputat provincial 1923, 1924 pel partit maurista Mort Antoni Maura, acceptà la disciplina de Francesc Cambó, i el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca Del 1933 al 1936 fou diputat a les corts per aquest partit Com advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831

Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana

Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué una validesa…

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1978, després d’exercir com a fiscal a Guipúscoa, el 1982 s’incorporà a la Fiscalia de l’Audiència Territorial de Barcelona i exercí als jutjats d’instrucció de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Arenys de Mar President de l’Asociación de Fiscales del 2002 al 2004, al juliol del 2012 fou nomenat Fiscal Superior de Catalunya Al novembre del 2012 obrí diligències contra el diari El Mundo per una notícia suposadament basada en dades de la policia sobre dipòsits del president de la Generalitat Artur Mas, l’expresident Jordi Pujol i altres…

Jugà al FC Barcelona 1971-83 i guanyà tres Lligues 1973, 1980, 1982, tres Copes d’Espanya 1972, 1973, 1983 i dues Lligues Catalanes 1982, 1983 Es retirà el 1983, però continuà lligat al Barça com a tècnic fins el 2003 Accedí al càrrec a mitjan temporada 1983-84 substituint Sergi Petit i el mateix curs guanyà la Recopa, el primer títol europeu de la secció Posteriorment forjà l’equip d’handbol hegemònic de la dècada dels noranta, conegut com Dream Team , que obtingué sis Copes d’Europa 1991, 1996-2000 En el seu palmarès com a tècnic barcelonista, també hi figuren quatre Recopes d’Europa 1985,…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…