Resultats de la cerca

Format al Club Balonmano Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2005, destacà com a lateral esquerre Jugà a l’equip vallesà fins el 2011 –disputà la final de la Recopa 2009– i realitzà tasques d’entrenador amb l’equip juvenil femení i els equips de base de la Llagosta La temporada 2011-12 fitxà per l’Ademar de Lleó, i posteriorment jugà al París Saint-Germain PSG francès 2012-14, al Pick Szeged hongarès 2014-16 i al danès KIF Copenhague 2016-17, des del qual fou cedit al FC Barcelona entre el març i el juny del 2017, formant part de l’equip que assolí la Lliga ASOBAL 2017 i…

Destacà al Club Balonmano Granollers a la dècada dels vuitanta i fitxà pel Club Balonmano Cantabria 1987-91, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1989, la Copa Asobal 1991 i la Recopa d’Europa 1990 Fou trenta-dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té el títol d’entrenador i collaborà amb la Federació Espanyola com a tècnic de les seleccions de les categories inferiors Des del 2010 entrena porters als equips de base del Granollers

Disputà el primer campionat estatal d’handbol d’11 la temporada 1942-43 Formà part del Club Balonmano Granollers durant la dècada dels cinquanta i del Centre d’Esports Sabadell Jugà 20 partits amb la selecció espanyola i participà en el primer Campionat del Món d’handbol de 7 1958

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer partit oficial,…

Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…

Segueix el reglament de l’organització Special Olympics International Els equips són formats per set jugadors, les dimensions del terreny de joc són les mateixes i els partits consten de dues parts de 30 min amb un descans entremig de 10 min En funció del grau de discapacitat dels esportistes es diferencien quatre nivells d’actuació nivell I habilitats de competència individual, nivell II competències d’equip, nivell III a prop de l’handbol i nivell IV esport unificat A Catalunya, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL s’encarrega de la formació d’esportistes i de la…

El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum , que es…

Fou fundat el 1953 amb el nom de Club San Fernando Els seus impulsors foren Francesc Fonte, president del club fins a mitjan dècada de 1980, i Jacint Vilà, entrenador del primer equip 1954-79, i president 1987-97 Prengué la denominació actual el 1981 després de fusionar-se amb la secció d’handbol de l’Epic Terrassa, club que posteriorment creà un altre equip d’handbol El 1985 passà de jugar en categories provincials a segona estatal, i el 1986 ascendí a primera estatal, on es mantingué fins al principi dels anys noranta El 1989 disputà la fase d’ascens a divisió d’honor Juga al pavelló Can…

Fundat el 1953 amb el nom de Club Balonmano San Quirico, nasqué de la fusió de l’Atlético San Quirico amb l’Acción Católica El 1959 fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona categoria El 1962 aconseguí el subcampionat de Catalunya de primera categoria i ascendí a primera divisió estatal Fou campió de Catalunya de primera categoria 1968, 1969 i subcampió d’Espanya 1969 Tornà a primera divisió estatal el 1969 i jugà en aquesta categoria en diverses ocasions Obtingué altres títols, com el Torneig Internacional Ciutat de Calella, el de Costa del Maresme, diversos Trofeus Federació i algun…

Fundat el 1999, acollí diversos jugadors de l’Handbol Adrianenc després que aquest signés un conveni de collaboració amb el FC Barcelona Nasqué vinculat al Club Natació Poblenou amb un únic equip juvenil El 2000 creà un equip sènior i es consolidà com a club independent Centrat en la formació, el sènior masculí jugà diverses temporades a la màxima divisió catalana El 2012 tenia escola de base amb un centenar de jugadors Juga al Pavelló de la Nova Icària