Resultats de la cerca

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Pivot que fitxà pel BM Granollers 1995-96 procedent del Pilotes Posada Octavio, on el 1994 aconseguí 21 gols en un partit de Lliga, fita que representa el rècord golejador en la competició Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF També obtingué la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 amb Croàcia

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

El 2001 fitxà per l’Associació Lleidatana, provinent del Beti-Onak Fou internacional júnior 2003 i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis amb la selecció espanyola absoluta 2005 Tècnica de la Federació Catalana d’Handbol 2008-21, fou entrenadora dels equips femenins promeses 2017-20 i juvenil des del 2020 de la Federació Espanyola d’Handbol Ha estat entrenadora a la divisió d’honor femenina amb el Castelldefels 2013-15, el Sant Quirze 2016-22 i el Granollers des del 2022

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or…

Debutà l’any 1980 a l’HK Drott suec, i després de passar pel Göteborg i l’HP Warta, fitxà pel Club Balonmano Granollers l’any 1985 Jugà quatre temporades al BM Granollers i, posteriorment, fitxà per l’Atlético de Madrid Amb la seva selecció guanyà una medalla d’or en el Campionat del Món 1990 i una altra en el d’Europa 1994, dues de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i dues de bronze en el Campionat del Món 1993, 1995

Provinent del Neva Sant Petersburg, l’any 1991 fitxà pel BM Granollers, club en què jugà en dues etapes 1991-97, 2000-02 i amb el qual guanyà tres Copes EHF 1995, 1996, 1999 L’any 2005 fitxà pel BM la Roca, equip en què es retirà el 2007 Fou internacional en 288 ocasions, primer per la Unió Soviètica i després per Rússia Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Seül 1988, dos Campionats del Món 1993, 1997 i un d’europeu a Espanya 1996

S’inicià en el Collegi Pare Manyanet de Barcelona i el Club Balonmano Granollers 1988-92 Es feu càrrec del primer equip del Granollers 1992-97, amb el qual obtingué la Copa Asobal 1994 i dues Copes EHF 1995, 1996 Dirigí el Pilotes Posada Academia Octavio 1997-98, l’Adrianenc 1998-2000 i novament el Granollers 2002-07 Parallelament, fou seleccionador català masculí des del 2004 i segon entrenador de la selecció espanyola des del 2010, amb la qual ha participat en tres edicions dels Campionats del Món i dues d’Europa i en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Guanyà la medalla d…

Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu…