Resultats de la cerca

Nasqué el 1990 a Barcelona i l’any següent entrà a formar part de la Federació Internacional de Ball Esportiu, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional el 1992 En l’àmbit competitiu, comprèn determinades formes evolucionades de ball que tenen una tècnica reglamentada

Fundada el 1986, fou reconeguda tres anys després per l’assemblea general de l’International Council of Ballroom Dancing actual World Dance Council Es convertí en la seva representant oficial a Espanya i rebé l’autorització per a realitzar els cursos de titulació oficial de professors i jutges d’aquest tipus de balls a l’Estat

Presidí l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2006-10 i l’Agrupació Espanyola de Clubs de Ball Esportiu i Competició

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia

Fundat l’any 1999, fou el primer club de ball esportiu reconegut com a tal pel Consell Català de l’Esport l’any 2000 És membre de la Federació Catalana de Ball Esportiu i de l’Agrupació Espanyola de Balls Esportius i Competició AEBDC Participa en competicions d’àmbit català i estatal

Celebrà sessions fins al 1703 Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual 1700 fou dedicada l’única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II , conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca Aquesta fidelitat a la casa d’Habsburg feu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l’Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l’arxiduc Carles, la qual cosa portà…

Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020  / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…