Resultats de la cerca

Nasqué el 1990 a Barcelona i l’any següent entrà a formar part de la Federació Internacional de Ball Esportiu, reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional el 1992 En l’àmbit competitiu, comprèn determinades formes evolucionades de ball que tenen una tècnica reglamentada

Fundada el 1986, fou reconeguda tres anys després per l’assemblea general de l’International Council of Ballroom Dancing actual World Dance Council Es convertí en la seva representant oficial a Espanya i rebé l’autorització per a realitzar els cursos de titulació oficial de professors i jutges d’aquest tipus de balls a l’Estat

Presidí l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2006-10 i l’Agrupació Espanyola de Clubs de Ball Esportiu i Competició

Fundat l’any 1999, fou el primer club de ball esportiu reconegut com a tal pel Consell Català de l’Esport l’any 2000 És membre de la Federació Catalana de Ball Esportiu i de l’Agrupació Espanyola de Balls Esportius i Competició AEBDC Participa en competicions d’àmbit català i estatal

Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que…

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Era fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret de Jaume I, i net de Jahudán de Cavallería , financer de les empreses de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313, essent a sou de Jaume II, traduí de l’àrab al català el llibre de medicina, avui perdut,  Alboquerim Dels ferres, d’al-Zaḥrāwī Uns vint anys abans —entre el 1291 i el 1295— compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , un recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques,…

Fou creat a Barcelona el 27 de novembre de 1965 per l’empresari Guillermo González Gilbey, el qual, víctima d’un accident que el deixà tetraplègic l’any 1958, es traslladà a Anglaterra, on rebé un tractament de rehabilitació del doctor Ludwig Guttmann 1899-1980, gràcies al qual recuperà parcialment la mobilitat i l’autonomia De retorn, emprengué la tasca d’implantar a l’Estat espanyol un centre hospitalari en el qual els pacients afectats d’aquests trastorns poguessin ser tractats amb les tècniques de les quals ell s’havia beneficiat L’Institut s’emplaçà a l’antic Hospital de la Magdalena, al…