Resultats de la cerca

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural Estudià sobretot els coleòpters, en particular els dels gèneres Cychrus, Carabus i Calosoma , dels quals aplegà una important collecció

S'especialitzà en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals n'aplegà uns 8 000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents D’ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia Publicà diversos articles de l’especialitat

Són microlepidòpters poc evolucionats, però amb morfologia completa i característica de l’ordre Les femelles tenen ovipositor agut i esclerificat, i les erugues són endòfites Els adèlids presenten antenes molt llargues fins a cinc o sis vegades la llargària de llur cos Tota la família aplega un mig miler d’espècies, un centenar de les quals són europees

Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or, plata i bronze

Aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans, que llegà per a l’ensenyament Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics i de divulgació, Flora de Calella 1882, Les quatre estacions de l’any segons llurs plantes i insectes més característics 1886, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, i, en collaboració amb Manuel Martorell i Penya, Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña 1876 Foren dedicades al seu nom les…

Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força espècies…

Llur posició de repòs és ben típica, ja que el cos forma un angle recte amb el terreny Les erugues són minadores de fulles, com la tinya de les liles Gracillaria syringella

En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins

Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres flagells per als conreus…