Resultats de la cerca

És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria

Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508

És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…

Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics

Fundada el 1913 com a Associació d’Esgrima de Barcelona a la sala d’armes del Cercle Eqüestre, li va ser atorgat el títol de reial a l’abril del 1914 De seguida formà part de la Federació de Societats Esportives de Barcelona, i es pot considerar l’antecedent de la Federació Catalana d’Esgrima Francesc de Moxó en fou el primer president

Tirador durant les dècades de 1910 i 1920, disputà les proves d’espasa individual i per equips i de floret per equips en els Jocs Olímpics de París 1924 A la seva arribada a Barcelona, fou jugador de futbol del Galeno i boxejador amateur També fou un reconegut àrbitre, mànager i professor de boxa El 1946 la Delegación Nacional de Deportes el nomenà professor oficial del Centro Cultural de los Ejércitos y la Armada, tot i que feia anys des del 1940 que treballava de professor d’esgrima Entre els seus deixebles més destacats es troben Augusto Testor, Jaume Melà i José Patiño Fou entrenador de…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, en què es proclamà campió júnior d’Espanya 2001 i de Catalunya 2000, 2001, 2002, i campió de Catalunya absolut 2002, 2003 Internacional amb la selecció espanyola, participà en el Mundial júnior 2001 Es retirà l’any 2004