Resultats de la cerca

Fundat l’any 1977, és també conegut per les sigles SAM Els primers anys ocupà la planta superior de les piscines Bernat Picornell fins que, el 1987, es traslladà al Complex Esportiu Municipal Reina Elisenda a causa de la renovació de les installacions de la piscina Club destacat en l’àmbit espanyol, el 1980 patí l’escissió d’una part dels socis, que crearen el Club Esgrima FIDES Guanyà diversos Campionats d’Espanya en totes les categories i especialitats i alguns dels seus tiradors participaren en la Copa del Món, els Campionats del Món i els Jocs Olímpics Alguns dels més destacats foren…

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió d’Espanya júnior 2000 i campió de Catalunya cadet 1997 Retirat de la competició l’any 2005, fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc i, des del 2006, ho és de la federació catalana També és àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre Des del 2010 és membre del directori tècnic del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona

Durant el darrer terç del segle XIX dirigí la sala d’armes del Círculo Ecuestre de Barcelona A la seva mort fou substituït pel seu nebot, el mestre francès Pierre Cuxac, el qual l’ajudava fent classes des del 1887

Com a tirador fou membre de la Sala d’Armes Montjuïc i destacà en categories inferiors en la modalitat d’espasa, proclamant-se campió de Catalunya individual júnior 1992 Es retirà l’any 1999 Posteriorment ha estat mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc, Club d’Esgrima Llor, Club Esportiu INEF i Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, i entre els seus deixebles figuren els campions Màrius Alvarado i Clara Anyó Àrbitre estatal de floret i sabre, i internacional categoria C d’espasa, ha participat en proves d’espasa de la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esgrima FIE

Membre del Club d’Esgrima FIDES, s’especialitzà en sabre Fou campió d’Espanya júnior individual 1993 i per equips 1992, campió de Catalunya individual júnior 1991 i absolut 1993 Retirat el 2003, fou mestre d’armes del Club d’Esgrima FIDES i de la Sala d’Armes Montjuïc, i tingué deixebles com Clara Enciso, Lórien Folguera i Guillem Manzanares Com a àrbitre internacional categoria B ha participat en proves de màxim nivell internacional, com la Copa del Món d’espasa femenina de Barcelona Ha estat representant d’àrbitres i de tècnics a l’assemblea general de la Federació Catalana d’Esgrima, i ha…

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…

S’inicià en l’esgrima l’any 1969 al seu país natal El 1987 fou contractat per la Federació Catalana d’Esgrima com a tècnic Durant la seva carrera compaginà l’esgrima esportiva amb l’esgrima teatral, i fou figurant de l’Òpera de Frankfurt El 1999 fundà a Barcelona la sala d’armes Escola Hongaresa

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar