Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
geoplà

Geoplà
© fototeca.cat
Matemàtiques
Joc didàctic per a estudiar la geometria del pla (en el sentit més ampli).
Consisteix en una taula quadrada on hi ha uns claus o puntes equidistants els més usuals són de 4×4 = 16 o 5×5 = 25 puntes de manera que enganxant-hi unes gomes elàstiques hom pot reproduir figures en diferents posicions per tal d’estudiar-ne propietats geomètriques
ergodicitat
Matemàtiques
Propietat d’un procés estocàstic en què tots els paràmetres probabilístics es poden determinar (amb probabilitat 1) d’una única funció qualsevol resultant del procés.
Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics
retracte
Matemàtiques
Conjunt tancat que és imatge per una aplicació contínua d’un conjunt més ampli que el conté en un espai topològic.
Així, per exemple, un cercle és el retracte del quadrat circumscrit que el conté
Antoni Torrecillas Martínez

Antoni Torrecillas Martínez
FEDERACIÓ CATALANA ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Mestre Internacional des del 2011 i estudiós dels escacs Entrà al Club d’Escacs Congrés 1978-84 Posteriorment, jugà a la Unió Gracienca d’Escacs 1985-86, el Club Escacs Vic 1987, el Casino Prado Suburenc de Sitges 1988-97, i el Foment Martinenc, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya per equips 1998 En el seu ampli palmarès destaquen l’Obert de Barcelona 1989, l’Interterritorial de Catalunya 1990 i el Tancat Internacional de Saragossa 1992 També fou campió individual de Catalunya 1994
programació matemàtica
Matemàtiques
Conjunt de procediments matemàtics per a resoldre problemes d’òptims condicionats, és a dir, problemes consistents a maximitzar o minimitzar una funció numèrica de diverses variables subjectes a certes limitacions.
Comprèn la programació lineal i les seves aplicacions transport, paramètrica, estocàstica, de nombres enters, la programació quadràtica denominada d’acord amb el grau de les equacions que cal optimitzar i la programació dinàmica , que es refereix més a la técnica computacional que no pas a un tipus particular de problema no lineal Aquestes tècniques tenen un origen recent Sembla que la programació lineal fou emprada per Monge, el 1776, però no fou coneguda fins el 1939, que l’economista soviètic LVKantorovič la descobrí La situació política impedí el desenvolupament i la difusió d’aquesta…
Sergio Estremera Paños

Sergio Estremera Paños
Federació Catalana d’Escacs
Escacs
Jugador, entrenador i organitzador de torneigs d’escacs.
Mestre internacional, posseeix un ampli palmarès com a jugador Fou campió de Galícia 1994, campió d’Espanya 1996 i medalla de bronze en el Campionat del Mediterrani 2007 A més, fou membre de la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat Europeu 1997 Ha participat en una gran quantitat d’oberts internacionals i obtingué el títol a Lleó 1991 i a Positano, Itàlia 2008 Per equips, ha estat campió de Catalunya amb el Club d’Escacs Barcelona 1988, 1999, campió de Galícia amb el Club Kasparov-Marcote 1994-97 i campió de les Balears amb el Club Mallorca Isolani 2008 Com a…
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha…
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…