Resultats de la cerca

Fundat el 1971, nasqué de la fusió del CE Gràcia, del CE Rosselló i del CE Torre de Rei S’uní l’experiència del primer, la categoria del segon i l’empenta del tercer La primera seu s’ubicà a la Cooperativa de Teixidors a Mà, antiga seu del CE Rosselló El 1981 es traslladà al Club Helena i el 2004 al nou centre del carrer de Ros de Olano Reuneix jugadors amateurs , disposa d’escola d’escacs i té per objectiu la formació Des de la seva creació participa en el Campionat de Catalunya per equips El 2004 es proclamà campió de Catalunya de segona…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a…

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Començà a jugar al Club d’Escacs Espanyol, i la temporada 1954-55 es proclamà campió de Catalunya de tercera categoria Amb el CE Espanyol guanyà el Campionat d’Espanya per equips També jugà pel Club Patí Sitges, el Club d’Escacs Olot, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1977, el club d’escacs de la SEAT, el Català, l’Ateneu Barcelonès, el Calella Illescas i el Centre Aragonès de Barcelona La temporada 1962-63 fou seleccionat per a l’encontre Espanya-Portugal Mestre català, guanyà el Trofeu Puig i Puig 1962, 1965, 1966, i el Campionat de Catalunya individual 1973 i el…

Fundat al final de la dècada de 1960, nasqué amb el nom d’Associació Barcinona Durant els anys setanta tingué una gran activitat i al final del 1980 es vinculà amb el Club Tennis Barcino i adoptà el nom de CE Barcino Guanyà el Campionat absolut de Catalunya 1980, 1994, 1995 i el d’Espanya 1997 Gràcies a aquesta última victòria l’any següent participà en el Campionat d’Europa de clubs També fou campió de Catalunya de partides ràpides 1991 i subcampió del Campionat d’Espanya 1996 Destacaren jugadors com Kewin Spraggett, Josep Parés, Manel García, Jordi Estrella o Josep Maria Sáenz…

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’…

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, amb el qual ha jugat durant més de cinquanta anys, el 2012 aconseguí el títol de Mestre Català Jugà moltes temporades a divisió d’honor A títol individual, aconseguí dues victòries a l’Obert de Sant Andreu 1977, 1986 i el Trofeu Dicen 1973 Com a veterà, guanyà el Campionat de Catalunya per equips en tres ocasions 2005, 2006, 2008 i fou subcampió català individual 2008 També és àrbitre de les federacions catalana i espanyola d’escacs Presidí el CE Sant Andreu 1980-2005, i després en fou nomenat president honorífic Rebé la insígnia de plata de…

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa…