Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
tobogan
Ander Mirambell participà en les proves de tobogan als Jocs Olímpics de Vancouver (2010) i de Sotxi (2014)
BUFF
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també conegut com skeleton, consistent a lliscar, ajagut i de bocaterrosa, per un circuit de gel sobre un trineu monoplaça denominat tobogan, giny d’uns 50 cm de llargada i 40 cm d’amplada que descansa sobre dos patins d’acer.
L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…
librari | librària
Escriptura i paleografia
Dit de l’escriptura cal·ligràfica, més usada en els còdexs, que es caracteritza per una recerca de la claredat, la regularitat i la simetria, sovint d’una aparença estètica, qualitats que no són tan curades per l’escriptura documental, més cursiva i menys intel·ligible, a causa de la seva asimetria.
c
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna…