Resultats de la cerca

Competí representant el Club Polo Cerdanyola Ostentà un hàndicap 2 i guanyà el trofeu d’hivern del Reial Club de Polo Barcelona 1994

Competí representant el Club Polo Cerdanyola Ostentà un hàndicap 0 i guanyà el Trofeu d’Hivern del Reial Club de Polo Barcelona 1994

Competí representant els clubs Pedralbes, Bocaccio i Santa Florentina Participà en diverses competicions de polo en les dècades de 1960 i 1970, com el Torneig Internacional de Polo d’Hivern 1968

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i el Club de Polo Pedralbes Ostentà un hàndicap 1 Participà en diverses competicions com el Torneig Internacional d’hivern de Barcelona 1977 El 1999 ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva del RCPB

S’inicià el 1989, després d’alguns anys de formació, en equitació i volteig Fou campió de Catalunya de polo en tres ocasions durant la dècada de 1990 Guanyà el XXIV Torneig Internacional i el XVII Torneig d’Hivern organitzats pel Reial Club de Polo de Barcelona L’any 2000 es retirà

S’inicià el 1965 i jugà durant quaranta anys Conegut amb el nom de Quiquín Competí amb el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, on formà equip amb els germans Ayesa, i amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Assolí vuit Campionats de Catalunya i tres d’Espanya Guanyà sis edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i sis més del Barcelona Polo Clàssic les tres primeres sota la denominació de Torneig d’Hivern, competicions organitzades pel RCPB entre el 1970 i el 2000 Formà part d’un equip català que disputà diversos torneigs internacionals a l’Argentina 1988-96…

S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una…

Consisteix a introduir una bola de fusta, de 8 cm de diàmetre i 121-135 g de pes, impulsada amb un tac d’entre 1,24 m i 1,37 m de llargada que té un cap en forma de T, a la porteria de l’equip adversari, formada per dos muntants distanciats 7,5 m El terreny de joc és rectangular 270 m × 140 m i la superfície és d’herba Un partit consta de 4, 5 o 6 temps de 7 min de durada, amb descansos intermedis de 3 min en què els participants poden canviar de cavall Alguns historiadors creuen que l’origen es remunta cap al 400 aC i que el degueren practicar les tribus iranianes, i d’altres…