Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
rei
Bitlles
En el joc de bitlles, peça més grossa o més adornada que les altres, però que no sobrepuja el valor de la reina.
Agustín Moreno de Prado

Agustín Moreno de Prado
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1992 fitxà pel Club de Bolos Leoneses d’Horta, amb el qual assolí l’ascens a primera categoria Guanyà el VI Màster de Catalunya 2008, entre altres èxits esportius L’any 2009 fou elegit president del CBL d’Horta, i durant el seu mandat ha propiciat la remodelació de les pistes de la plaça de la Clota i l’augment del nombre de socis
Josep Mora Torres
Bitlles
Promotor i jugador de bitlles catalanes.
Fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó 87, primer club federat, que després s’anomenà Club de Bitlles Guinardó Fou pioner en la introducció de les bitlles catalanes a Barcelona i collaborà en la redacció dels primers reglaments i en la posada en marxa, el 1994, de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1991-2002
Héctor Roca Roig

Héctor Roca Roig
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugador de bowling de deu.
Es formà al Club Seven 3 i, més endavant, jugà al Sweetrade Bowling Club i el Bowling Wölfe Wolfsburg Tingué com a entrenadors Lluís Montfort, Marcial Ovide, Jochi Estévez, Luz Adriana Leal, Sid Allen, Rubén Ghiragossian i Bodo Konieczny Destacà en categories inferiors i guanyà l’AMF eurojúnior 1997 Fou campió de Catalunya individual de la tercera divisió 2008 Amb la selecció catalana, es proclamà campió d’Espanya 2009 i disputà un Campionat del Món 2010 i dos d’Europa 2009, 2011 Des que juga a Alemanya, ha guanyat la Kohlberg Cup 2012 i ha estat subcampió de la Radeberger Cup 2012 Rebé un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina