Resultats de la cerca

Després de graduar-se a l’institut i de treballar al diari de Toyama fins el 1954, es traslladà a Tòquio per convertir-se en dibuixant de manga professional Treballà amb el seu company d’escola Hiroshi Fujimoto, amb el qual formà el duo artístic Fujiko Fujio Amb aquest nom signaren diverses obres, entre les quals destaquen Hattori, el ninja 1964-68, adaptada a sèrie d’animació el 1981, i Doraemon 1969-96, adaptada el 1973 Les dues sèries s’emeteren a Televisió de Catalunya a partir de 1994 El duo es dissolgué el 1987, però Abiko continuà treballant amb el nom de Fujiko A Fujio La seva obra…

Membre de l’Espai Power Olesa, fou recordista estatal absolut amb una marca de 177 kg en la categoria de més de 100 kg Es proclamà campió d’Espanya d’halterofília adaptada 2012 i fou subcampió estatal de repeticions d’aixecament de banca en la categoria de menys de 110 kg 2010 Ha format part de la selecció catalana

De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques

Vida i obra Fill de Pere Tastu , començà treballant amb aquest, i el 1819 s’establí definitivament a París, on exercí d’impressor, editor i collaborador de diverses empreses periodístiques Nain Jaune , Diable Boiteux i editorials, i fundà La Renommé Fou amic i editor de L Carnot Treballà per al partit liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, i especialment a la valoració del català que els estudiosos del temps desconeixien « Ce qui me révolte c’est l…

Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…